El Castell de Sant Esteve de Mar

El castell de Sant Esteve esta situat en un penya-segat abocat al mar, tancant la platja de la Fosca. Està documentat des de 1277, quan va ser adquirit pel rei Pere el Gran. A la zona on se situa el castell hi havia una vil·la romana que, a la vegada, va ser construïda sobre un assentament iber. La primera vegada que s’ha tingut constància va ser al 1063 en un pergamí que es conserva al monestir de Sant Pere de Galligants tot just a l’arxiu de la Corona d’Aragó, tot i que en aquell document es fa referència a 2 castells.

A l’enllaç podreu veure el Castell de Sant Esteve a vista d’ocell. Es la nova joguina per explorar la història.

https://youtu.be/L5sSt1LC3BY

El Castrum Sancti Stephani de Mari era la seu d’un domini senyorial a mans de Dalmau de Palol, senyor de Vulpellac (Forallac), l’any 1272. Al 1277, a través del primer alcalde de Palamós (Arnau sa Bruguera), va vendre per 7.500 sous barcelonesos el castell al rei Pere II conjuntament amb unes altres terres i masos per satisfer la voluntat d’aquest en tenir un port a l’empordà. Durant l’edat mitjana va anar canviant de mans fins acabar finalment a les d’en Berenguer de Cruïlles, que el va comprar per 20.000 sous barcelonesos. Més tard, al 1484, la vila de Palamós i el Castell de Sant Esteve va passar a ser propietat de Galceran de Requesens, el primer compte de Palamós.

A la Guerra dels remences va ser pràcticament enderrocat i es va abandonar fins que al voltant del segle XVI es va reconvertir en una casa de pagès com les de la zona, continuant essent un punt estratègic de vigilància i defensa dels entorns de la vila de Palamós. A l’Edat Moderna, es va dur a terme a l’hora el control de la costa per alertar d’incursions de pirates i corsaris amb l’explotació agrícola de la terra dels voltants.

De la vigilància, però, s’encarregaven les parròquies de Palamós, Vila-Romà i Vall-Llòbrega compartint pòlvora, bombardes i arranjaments per als murs. Al 1568 consta en alguns documents antics una transacció econòmica en concepte d’obres de reparació del que es va anomenar com “la fortalesa de la Fosca”.

La dualitat d’explotació agrícola i fortí de vigilància es va mantenir fins a finals del segle XVIII ja no per prevenir incursions de pirates però si per d’altres perills com les naus angleses, el contraban o, fins i tot, per allunyar embarcacions amb pesta. Al cap de poc temps, es va quedar només amb la funció de feines agrícoles.

Fins al segle XX va continuar siguent una masia quan va ser abandonat degradant-se any rere any per culpa de la seva situació. El fet d’estar a la vora del mar i patir totes les inclemències del temps va ser clau per la decadència que ha anat patint.

Font: https://homefosca.com/ca/el-castell-de-san-esteve-de-mar-la-seva-historia-palamos/

Imatge: //ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Esteve_de_Mar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s